Fa un parell de setmanes, vaig anar a fer un passeig per la zona del riu Besós , a l’alçada del pont de la carretera de la Roca, a Montcada. La veritat es que vaig sortir sense massa convenciment, únicament per matar l’avorriment, i més que fer una gran caminada només volia estirar les cames .
Quan estava creuant el pont, vaig veure dos homes (montcadencs?, immigrants nordafricans ? « lugareños » ?, moros ?, nouvinguts ?, paisanos ? veïns ?. En fi ja ho aclariré un altra dia), mirant fixament a l’aigua del riu i assenyalant alguna cosa. El meu esperit tafaner va fer que jo també em posès a mirar, intentant esbrinar quin era el motiu del seu interès. Aleshores un d’ells que va veure el meu gest em dir en un castellà amb accent “àrab”.
-“Ssseñor, Sseñoor, ¿Puedo hacerle una pregunta?”
-“Hola! Buenas, si, digame.”
-“ ¿Los pessses que hay aquí en rio se pueden comer?"
Me’l quedo mirant i pensant , “aquest tiu no s’enterà a on ha vingut a viure. Peixos al Besós a l’alçada de Montcada? Deu meu! Aquest haurà vist una sabata i es pensarà que es un peix”. I el miro amb un cert aire de suficiència mentre li dic,
-“Pero si aquí no hay peces. Aquí hace años que no hay peces.”
-“Si señññor, hay muchos, hay muchos, mire, mire.”, em contesta assenyalant-me un lloc concret del riu.
Miro a on m'assenyala i veig mitja dotzena de peixos de quasi dos pams de gran cadascun i un altre grup una mica més enllà de més petits, i no puc evitar cridar
-“¡¡Ostias, es verdad!!. ¡¡Hay peces !!
- "Si señññor, se pueden comer pecesss?, porque ovejas que hay en rio se comen hierba del rio, y se pueden comer ovejas; entonces ¿ Pesssces del rio se pueden comerrr? (ara em sembla clar que m’ho preguntava més pel tema sanitari que pel tema legal, però encara tinc dubtes).
-“Pues no sé porque el agua esta muy sucia, pero la verdad no sabia yo que habia peces aquí.”
-“Si sssseñor ,hace un mes, cuando unas lluvias muy grandes, trajeron peces.”
A tot això s’afegeix un altre home que em diu que fa mesos que els veu aquests peixos.
Despres de xerrar una mica més tots quatre, torno a casa impresionat pel descobriment, ja que en 30 anys he passat de veure el riu més brut d’Europa a veure peixos al riu.
Ahir vaig comentar el descobriment amb un altre habitual de la zona, i em diu que fa al voltant d’un any que els veu, el que passa és que apareixen i desapareixen i ell pensa que és perquè ha vist una bandada de cormorans a l’alçada de Bifurca que de tant en tants apareixen i mengen peix fins a fartar-se. També em va comentar que no sabia quina espècie eren i que per tant no tenia clar si pujaven del mar o baixaven de la part alta, però que ho estava intentant esbrinar.
Al dia següent de la meva conversa amb aquests veïns que em varem fer veure els peixos, vaig tornar amb la
camera i vaig fer un parell de fotos (amb el que em sembla que aquell bon home encara tenia dubtes de si fer o no una sardinada a casa seva), que us penjo aquí com a mostra de que desprès de tota la vida a Montcada i Reixac, puc dir que visc a un poble amb uns rius que tenen peixos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada