Avui m’enllaço amb LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/ o per entendre’ns el blog de l’Àngel. S’ha de tractar be als lectors (crec que són dos) i a més l’Àngel és un altre que ha quedat abduït per això dels blogs sota la influència del Xavi i per tant tenia un lloc preferent a la meva relació d’enllaços.
Si us passeu pel seu blog trobareu interessants pensaments sobre aspectes de la VIDA (en majúscules), enfarinat de tant en tant amb altres tipus de posts.
Però compte, no us enganyeu. El blog de l’Àngel és d’aquests de a « Dios rogando y con el mazo dando »; Bé, en aquest cas a “Buda pregant i amb la destral tallant”. I encara que fa uns posts va fer com una declaració de principis de renúncia a fer el paperina defensant Catalunya, i va dir que es centraria en altres coses, al final a la que et descuides t’acaba colant el Raimon i una foto de l’estelada en plan Iwo Jima.
Segurament com alguns textos budistes , koans i altres similars, s’han d’interpretar de forma correcta les paraules del mestre i potser estava dient que per fer pallassades no comptin amb ell, però el dia que vegi pel carrers cartells penjats amb la foto del tiet Montilla de torn, tocat amb barretina, mirant-te fixament, assenyalant-te amenaçadorament amb el dit índex i dient-te “l’Exèrcit (no cal dir quin) et necessita a TÚ”(imitant el cartell de l'Uncle Sam), aleshores guardarà un temps els mandalas , la relaxació, els mantras, i ni quatre nobles veritats i ni vuits senders , ni osties.
Aquesta dualitat que pot semblar contradictòria, no ho es tal, ans al contrari, li permet una economia de processos, de mitjans i d’estructura mental important: Las pancartes que té a casa seva són intercanviables: Un dia toca “Tibet is an opressed nation”, doncs surt amb aquesta. Al dia següent canvia el vent, doncs li fa una pegat a la pancarta i ja té la pancarta feta “ Catalunya is an opressed nation". Lo mateix fa amb la de “free Catalonia que en un vist i no vist la reconverteix en un "Free Tibet". Que empresonen un lama, doncs “Lama thubten Llibertat”. Al dia següent empresonen a Franki i toca “Franki llibertat”, doncs ell ja té la meitat feta.
Segurament deu tenir fins i tot textos que li serveixen un dia per fer un sermó i un altre dia per fer octavilles al Fossar de les moreres. Un dia se’n va a la casa del Tibet a llegir:
« Germans : hi ha quatre veritats : l’existència del patiment, la causa del patiment, l’extinció del patiment, i el sender que condueix a l’extinció del patiment és seguir els rectes senders, de comprensió esforç, concentració,etc…”.
Desprès li dona la volta al full i llegeix:
“Catalans: Hi ha quatre veritats: Catalunya esta patint una opressió; la causa del Patiment es Espanya; Hem d’acabar amb Espanya, i el sender que condueix a l’alliberament del patiment que és Espanya és “a les Armes catalans”.
Jo, de fet, a vegades quan llegeixo el seu blog i parla de com aconseguir la Felicitat penso que s'esta expressant-se mitjançant una paràbola i que es refereix a aconseguir la Independència de Catalunya, i quan parla de que Catalunya ha ser lliure, començo a fer respiració abdominal i inspiro “Catalunya” i expiro “Espanya” i em relaxa.
Deixant la conya apart, us recomano aquest blog, per que trobareu textos força interessants i amb idees bastant clares sobre el que es important i el que es accessori.(i no com altres blogs que llegeixo, que darrerament semblen els programes aquests del diario de Patricia i semblants, i no miro a ningú). Recordeu: LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/
Si us passeu pel seu blog trobareu interessants pensaments sobre aspectes de la VIDA (en majúscules), enfarinat de tant en tant amb altres tipus de posts.
Però compte, no us enganyeu. El blog de l’Àngel és d’aquests de a « Dios rogando y con el mazo dando »; Bé, en aquest cas a “Buda pregant i amb la destral tallant”. I encara que fa uns posts va fer com una declaració de principis de renúncia a fer el paperina defensant Catalunya, i va dir que es centraria en altres coses, al final a la que et descuides t’acaba colant el Raimon i una foto de l’estelada en plan Iwo Jima.
Segurament com alguns textos budistes , koans i altres similars, s’han d’interpretar de forma correcta les paraules del mestre i potser estava dient que per fer pallassades no comptin amb ell, però el dia que vegi pel carrers cartells penjats amb la foto del tiet Montilla de torn, tocat amb barretina, mirant-te fixament, assenyalant-te amenaçadorament amb el dit índex i dient-te “l’Exèrcit (no cal dir quin) et necessita a TÚ”(imitant el cartell de l'Uncle Sam), aleshores guardarà un temps els mandalas , la relaxació, els mantras, i ni quatre nobles veritats i ni vuits senders , ni osties.
Aquesta dualitat que pot semblar contradictòria, no ho es tal, ans al contrari, li permet una economia de processos, de mitjans i d’estructura mental important: Las pancartes que té a casa seva són intercanviables: Un dia toca “Tibet is an opressed nation”, doncs surt amb aquesta. Al dia següent canvia el vent, doncs li fa una pegat a la pancarta i ja té la pancarta feta “ Catalunya is an opressed nation". Lo mateix fa amb la de “free Catalonia que en un vist i no vist la reconverteix en un "Free Tibet". Que empresonen un lama, doncs “Lama thubten Llibertat”. Al dia següent empresonen a Franki i toca “Franki llibertat”, doncs ell ja té la meitat feta.
Segurament deu tenir fins i tot textos que li serveixen un dia per fer un sermó i un altre dia per fer octavilles al Fossar de les moreres. Un dia se’n va a la casa del Tibet a llegir:
« Germans : hi ha quatre veritats : l’existència del patiment, la causa del patiment, l’extinció del patiment, i el sender que condueix a l’extinció del patiment és seguir els rectes senders, de comprensió esforç, concentració,etc…”.
Desprès li dona la volta al full i llegeix:
“Catalans: Hi ha quatre veritats: Catalunya esta patint una opressió; la causa del Patiment es Espanya; Hem d’acabar amb Espanya, i el sender que condueix a l’alliberament del patiment que és Espanya és “a les Armes catalans”.
Jo, de fet, a vegades quan llegeixo el seu blog i parla de com aconseguir la Felicitat penso que s'esta expressant-se mitjançant una paràbola i que es refereix a aconseguir la Independència de Catalunya, i quan parla de que Catalunya ha ser lliure, començo a fer respiració abdominal i inspiro “Catalunya” i expiro “Espanya” i em relaxa.
Deixant la conya apart, us recomano aquest blog, per que trobareu textos força interessants i amb idees bastant clares sobre el que es important i el que es accessori.(i no com altres blogs que llegeixo, que darrerament semblen els programes aquests del diario de Patricia i semblants, i no miro a ningú). Recordeu: LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/
Entrades
1 comentari:
Benvolgut company de blogs i altres afeccions, en llenguatge ras i de carrer....ho has clavat, la dualitat contradictòria és una companya de viatge certament incòmoda, t'accepto els avantatges que has sabut destacar, però sovint em converteix en un funambolista mirant de no caure ni d'un costat ni de l'altre.
Els sentiments i les emocions obnubilen l'enteniment i posen a prova tot allò que al llarg dels anys he intentat aprendre, el samsara és un autèntic parany per la ment, l'ego s'alimenta de tota mena de conflictes i et condueix per camins sense sortida.
Bé, arribats a aquest punt de confidències el meu comiat és fins aviat amic.
Publica un comentari a l'entrada