LA DIADA A MONTCADA

Ahir dia 11 de setembre el President Hugo Chavez, va donar 72 hores a l’ambaixador americà perquè marxes del país, titllant-lo de yankee de merda. Veneçuela es un país important en el plànol internacional amb grans reserves de petroli i la veritat es que no deixa de ser sorprenent veure determinades actuacions del seu president, populista, megalòman, bravucon,. És sorprenent com l’Hugo Chavez pot ser la més alta autoritat d’una nació.

Ahir 11 de setembre, vaig anar a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, a Montcada i Reixac (a on visc) A la tribuna d’autoritats semblava que dos representants del mateix partit quasi no es parlaven i estaven allà de mala gana (quasi es donaven l’esquena entre ells ); De fet no semblaven estar massa a gust. La representat del PP estava a la tribuna però com es habitual es nega a cantar l’himne nacional a que es refereix l’acte institucional. La representant d’Esquerra estava fora de l’acte institucional de la Diada, perquè no volia estar a la tribuna aquest any (l’any que ve potser si i demanarà respecte per les institucions). La senyera catalana es la cuatribarrada però molts portaven l’estelada. A l’ofrena floral uns quants van donar l’esquena en el moment de l’ofrena floral del dos partits (PSC i Convergència). Uns que portaven una pancarta d’Esquerra es va afegir a aquest joc i també van donar l’esquena als del PP (els altres no.Els del PP ho van trobar a faltar). La meva mare em va comentar que això de girar-se d’esquena ja ho feien els que anaven de romans a les processons del seu poble, quan passava el Sant Crist, perquè havien estat els romans els que havien matat al Senyor. Les autoritats estaven massa lluny de la gent, en un racó de la plaça, com si també volguessin donar l’esquena al poble (o potser jo ho feien també simbòlicament). Va venir una violinista que també la van posar en un racó sota una carpa blanca perquè no es sentís massa. En aquella mateixa plaça la nit anterior dos actes havien acabat allà i encara aquell matí es discutia si era afegir esforços o contraprogramació. Al mosso d’esquadra quasi se li cau la senyera. La polícia es mirava de reüll als que es giraven d’esquena; ja els coneixien; els havien denunciat el dia anterior per fer un mural al riu. Uns van cridar visca Terra Lliure. D’altres cantaven fluixet Els Segadors. Feia calor però l’acte va ser fred. Érem els mateixos de sempre (potser la resta de la població també havia donat l’esquena a l’acte). Excepte el bon discurs de la Núria Cervera, pel fons i el sentiment (potser quan ja és te una trajectòria clara de sempre no fa falta fer tants escarafalls), de la resta de l’acte haig de reconèixer que encara no tinc una opinió clara, però que les interpretacions amb les que treballo tenen totes un cert caire pessimista respecte a aquest poble (el petit i el gran).

Sabeu que? Potser ahir m’hauria passat més divertit si a l’acte haguès parlat l’Hugo Chavez.