EL NEN QUE CORRE AMB ELS LLIBRES SOTA EL BRAÇ ESQUERRE

Ahir diumenge, un nen etíop amb uns llibres sota el braç esquerre , va córrer 42,195 quilometres per tota la ciutat de Berlín, va creuar l’avinguda Unter den Linden (Sota els til·lers) fins arribar i passar sota la Porta de Brandenburgo , i batre novament, com ja havia fet l’any passat al mateix escenari, el record mundial de marató.

Aquest nen de 35 anys , es diu Haile Gebreselassie i ,malgrat tots els entrenaments, encara conserva un cert moviment asimètric del braços, portant el braç esquerre més rígid, mentre el dret fa un moviment més ampli. Segons ha explicat ell mateix aquesta característica li ve que de petit per anar a l’escola havia de córrer alguns quilometres i sempre portava els llibres agafats sota seu braç esquerre.

Us deixo un vídeo de la marato de Berlín de l’any passat.

"SSSSEÑÑOR, SEÑÑOR, SE PUEDEN COMER PESSESSS DEL RIO?"

Fa un parell de setmanes, vaig anar a fer un passeig per la zona del riu Besós , a l’alçada del pont de la carretera de la Roca, a Montcada. La veritat es que vaig sortir sense massa convenciment, únicament per matar l’avorriment, i més que fer una gran caminada només volia estirar les cames .

Quan estava creuant el pont, vaig veure dos homes (montcadencs?, immigrants nordafricans ? « lugareños » ?, moros ?, nouvinguts ?, paisanos ? veïns ?. En fi ja ho aclariré un altra dia), mirant fixament a l’aigua del riu i assenyalant alguna cosa. El meu esperit tafaner va fer que jo també em posès a mirar, intentant esbrinar quin era el motiu del seu interès. Aleshores un d’ells que va veure el meu gest em dir en un castellà amb accent “àrab”.

-“Ssseñor, Sseñoor, ¿Puedo hacerle una pregunta?”

-“Hola! Buenas, si, digame.”

-“ ¿Los pessses que hay aquí en rio se pueden comer?"

Me’l quedo mirant i pensant , “aquest tiu no s’enterà a on ha vingut a viure. Peixos al Besós a l’alçada de Montcada? Deu meu! Aquest haurà vist una sabata i es pensarà que es un peix”. I el miro amb un cert aire de suficiència mentre li dic,

-“Pero si aquí no hay peces. Aquí hace años que no hay peces.”

-“Si señññor, hay muchos, hay muchos, mire, mire.”, em contesta assenyalant-me un lloc concret del riu.

Miro a on m'assenyala i veig mitja dotzena de peixos de quasi dos pams de gran cadascun i un altre grup una mica més enllà de més petits, i no puc evitar cridar

-“¡¡Ostias, es verdad!!. ¡¡Hay peces !!

- "Si señññor, se pueden comer pecesss?, porque ovejas que hay en rio se comen hierba del rio, y se pueden comer ovejas; entonces ¿ Pesssces del rio se pueden comerrr? (ara em sembla clar que m’ho preguntava més pel tema sanitari que pel tema legal, però encara tinc dubtes).

-“Pues no sé porque el agua esta muy sucia, pero la verdad no sabia yo que habia peces aquí.”

-“Si sssseñor ,hace un mes, cuando unas lluvias muy grandes, trajeron peces.”

A tot això s’afegeix un altre home que em diu que fa mesos que els veu aquests peixos.

Despres de xerrar una mica més tots quatre, torno a casa impresionat pel descobriment, ja que en 30 anys he passat de veure el riu més brut d’Europa a veure peixos al riu.

Ahir vaig comentar el descobriment amb un altre habitual de la zona, i em diu que fa al voltant d’un any que els veu, el que passa és que apareixen i desapareixen i ell pensa que és perquè ha vist una bandada de cormorans a l’alçada de Bifurca que de tant en tants apareixen i mengen peix fins a fartar-se. També em va comentar que no sabia quina espècie eren i que per tant no tenia clar si pujaven del mar o baixaven de la part alta, però que ho estava intentant esbrinar.

Al dia següent de la meva conversa amb aquests veïns que em varem fer veure els peixos, vaig tornar amb la camera i vaig fer un parell de fotos (amb el que em sembla que aquell bon home encara tenia dubtes de si fer o no una sardinada a casa seva), que us penjo aquí com a mostra de que desprès de tota la vida a Montcada i Reixac, puc dir que visc a un poble amb uns rius que tenen peixos.

NOU ENLLAÇ: LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/

Avui m’enllaço amb LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/ o per entendre’ns el blog de l’Àngel. S’ha de tractar be als lectors (crec que són dos) i a més l’Àngel és un altre que ha quedat abduït per això dels blogs sota la influència del Xavi i per tant tenia un lloc preferent a la meva relació d’enllaços.

Si us passeu pel seu blog trobareu interessants pensaments sobre aspectes de la VIDA (en majúscules), enfarinat de tant en tant amb altres tipus de posts.

Però compte, no us enganyeu. El blog de l’Àngel és d’aquests de a « Dios rogando y con el mazo dando »; Bé, en aquest cas a “Buda pregant i amb la destral tallant”. I encara que fa uns posts va fer com una declaració de principis de renúncia a fer el paperina defensant Catalunya, i va dir que es centraria en altres coses, al final a la que et descuides t’acaba colant el Raimon i una foto de l’estelada en plan Iwo Jima.

Segurament com alguns textos budistes , koans i altres similars, s’han d’interpretar de forma correcta les paraules del mestre i potser estava dient que per fer pallassades no comptin amb ell, però el dia que vegi pel carrers cartells penjats amb la foto del tiet Montilla de torn, tocat amb barretina, mirant-te fixament, assenyalant-te amenaçadorament amb el dit índex i dient-te “l’Exèrcit (no cal dir quin) et necessita a TÚ”(imitant el cartell de l'Uncle Sam), aleshores guardarà un temps els mandalas , la relaxació, els mantras, i ni quatre nobles veritats i ni vuits senders , ni osties.

Aquesta dualitat que pot semblar contradictòria, no ho es tal, ans al contrari, li permet una economia de processos, de mitjans i d’estructura mental important: Las pancartes que té a casa seva són intercanviables: Un dia toca “Tibet is an opressed nation”, doncs surt amb aquesta. Al dia següent canvia el vent, doncs li fa una pegat a la pancarta i ja té la pancarta feta “ Catalunya is an opressed nation". Lo mateix fa amb la de “free Catalonia que en un vist i no vist la reconverteix en un "Free Tibet". Que empresonen un lama, doncs “Lama thubten Llibertat”. Al dia següent empresonen a Franki i toca “Franki llibertat”, doncs ell ja té la meitat feta.

Segurament deu tenir fins i tot textos que li serveixen un dia per fer un sermó i un altre dia per fer octavilles al Fossar de les moreres. Un dia se’n va a la casa del Tibet a llegir:
« Germans : hi ha quatre veritats : l’existència del patiment, la causa del patiment, l’extinció del patiment, i el sender que condueix a l’extinció del patiment és seguir els rectes senders, de comprensió esforç, concentració,etc…”.

Desprès li dona la volta al full i llegeix:

“Catalans: Hi ha quatre veritats: Catalunya esta patint una opressió; la causa del Patiment es Espanya; Hem d’acabar amb Espanya, i el sender que condueix a l’alliberament del patiment que és Espanya és “a les Armes catalans”.

Jo, de fet, a vegades quan llegeixo el seu blog i parla de com aconseguir la Felicitat penso que s'esta expressant-se mitjançant una paràbola i que es refereix a aconseguir la Independència de Catalunya, i quan parla de que Catalunya ha ser lliure, començo a fer respiració abdominal i inspiro “Catalunya” i expiro “Espanya” i em relaxa.

Deixant la conya apart, us recomano aquest blog, per que trobareu textos força interessants i amb idees bastant clares sobre el que es important i el que es accessori.(i no com altres blogs que llegeixo, que darrerament semblen els programes aquests del diario de Patricia i semblants, i no miro a ningú). Recordeu: LLIUREPENSAMENT: http://lliurapensament.blogspot.com/

DING DONG DING DING, PROPERA ESTACIÓ: TARDOR, PRÓXIMA ESTACIÓN OTOÑO; CORRESPONDÈNCIA AMB...

Nits llargues, dies curts, pluja, cafè amb llet, fresqueta, ja han posat les llums de Nadal?, Aqueducte Constitució- Puríssima, Día de difunts, arbres sense fulls, castanyes i bolets, tristor?, doncs a mi m'agrada la tardor!, roba fosca, tardes de cinema, .... Que més?....

Ah! Vosaltres trieu! Serrat o Billie Holiday

AVUI VISITA A UNS AMICS

Avui tocava una visita a uns amics. Hi havia altres plans, però de sobte te’n recordes que has de fer aquesta visita, i vinga cap a casa seva. En el Palau de la Virreina (Rambles) i al Pati Manning (al costat del CCCB) de Barcelona, aquest dies, com cada any estan exposats tots els gegants de Barcelona. El cap de setmana tindran feina per les festes de la Mercè, però fins que marxin a treballar , els podeu anar a visitar.

Jo fa anys que els visito i ni que sigui per fer una petita visita protocol·lària. A la Virreina també trobareu altres figures del seguici popular (aquests any han encertat en la distribució i la exposició fa goig). Aquí podreu trobar una quinzena de figures. Al pati Manning estan exposats uns setanta (o més) gegants de tots els barris de Barcelona i la distribució en el Pati, tots mirant cap a la porta la primera vegada que els vaig veure em va impactar. Trobareu clares explicacions de l’origen, data de construcció, pes, etc, i tot en un ambient tranquil i agradable. Si esteu pel centre de Barcelona , crec que es una visita molt recomanable. Vosaltres mateixos.

AVUI M'ENLLAÇO AMB :(http://latonteriadeldia.blogspot.com)

Fa tres dies que tinc un blog (o un bloc? No se lo que tinc), i ja començo a tenir alguns símptomes del bloggeros; tinc varios posts o escrits pendents, no tinc temps i alguns ja no s’escriuran mai perquè ja no tindran sentit d’aquí a un dies; ara ja retocaria els dos escrits anteriors; de moment menys dos amics (d’un d’ells ara en parlaré) que s’han empenedit de mi, em semblà que escric per l’èter o per l’hiperespaci perquè el comptador només creix perquè cada dia obro el blog unes 15 vegades per veure que encara està allà i per veure si aconsegueixo enganyar al Google i es pensa que és un blog important i em comença a posar a les recerques de blogs; els dos escrits anteriors són llargs (i aquest va pel mateix camí) i en canvi us voldria explicar més coses…..

Però mantinguem la calma. Avui el post és per anunciar el meu primer link o enllaç en aquest blog . Cada vegada que faci un link o enllaç us faré una explicació.

El blog és “la tonteria del dia” (http://latonteriadeldia.blogspot.com) o per entendre’ns el blog del Xavi. És el blog “degà” dels blogs de la gent que conec. El Xavi m’ha comentat algunes vegades que també pateix els símptomes, que jo ara tinc, però ell continua tractant de aconseguir el seu objectiu: “Cada persona un cotxe (Henry Ford). Cada persona un PC (Bill Gates). Cada persona un blog ( Xavi Paredes)”. Ell de fet, té projectes de tenir altres blogs, o potser ja els té i no ho sabem i la Tonteria del dia es només una tapadora per entretenir-nos, mentre ell fot canya a altres blogs. Potser es el grup Godó o Planeta (perquè m’ha sortit aquest nom?) dels blogs i no ho sabem.

El seu blog te uns orígens humils com a evolució de fixar comentaris d’un grups d’amics futboleros, però ell va tenir el coratge i la decisió de crear el blog i de mantenir-lo dia a dia, sent ara un referent en el cercle d’amistats i darrerament comença a sonar fort fora d’aquest cercle més tancat i el paren pel carrer felicitant-lo pel blog. El seu blog es variat en el contingut, però no en els títols; en això no es mata, sempre es “la nosequé del dia”. Si busques pel google, les seves més de 28000 visites i la seva trajectòria fan que el senyor Google el destaqui per sobre d’altres blogs.

El Xavi és una mica “pantalletes” i per tant això de tenir un blog ja entra dintre del seu caràcter: si no esta davant d’un blog, pot estar mirant la pantalla del telèfon, la pantalla de la camera de fotos, estar al messenger, al face book, descarregar una peli, fer un excel amb no seque dinàmiques, jugar a la “guifi” en un espai “guii” (o potser és al revés), etc,…

Jo vaig treballar al blog del Xavi, però les condicions eren molt dolentes i en feia recordar les contrasenyes. No se si vaig marxar o em va fer fora o les dues coses. Jo crec que diu que esta content de que desprès de dos anys insistint jo hagi fet un blog i ha tingut el detall de deixar-me un comentari, però en els fons crec que comença a estar nerviós i tot i que ell té més de 28000 visites i jo només 40 (i com ja he dit 38 meves), ell sap que en poc temps sentirà l’alè d’aquest nou blog al clatell del seu i que d’aquí un temps potser el seu blog ja no és el referent, la bíblia dels blogs. Jo ja li he explicat que no li penso donar treva i que una de les meves seccions del blog serà la que es titularà “se lo que escribiste”. Ja se que ell potser també em criticarà el blog. De fet, no crec que trigui massa a dir-me que faig moltes faltes d’ortografia, i em sembla que amb això porta raó (a veure si el blog també em serveix per millorar aquest tema). En fi ara riurem, direm que la competència és bona, que hi ha espai per tothom, de tant en tant tindrem una mica de fair-play entre nosaltres, però potser en algun moment no em quedà mes remei que dir-li: “Xavi, no es res personal; només es tracta de negocis”.

Sigui com sigui, el seu bloc havia de ser el meu primer link (lo cortés no quita lo valiente) i a partir d’avui us trobareu a la part d’enllaços un directe al blog "la tonteria del dia".(http://latonteriadeldia.blogspot.com)

LA DIADA A MONTCADA

Ahir dia 11 de setembre el President Hugo Chavez, va donar 72 hores a l’ambaixador americà perquè marxes del país, titllant-lo de yankee de merda. Veneçuela es un país important en el plànol internacional amb grans reserves de petroli i la veritat es que no deixa de ser sorprenent veure determinades actuacions del seu president, populista, megalòman, bravucon,. És sorprenent com l’Hugo Chavez pot ser la més alta autoritat d’una nació.

Ahir 11 de setembre, vaig anar a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, a Montcada i Reixac (a on visc) A la tribuna d’autoritats semblava que dos representants del mateix partit quasi no es parlaven i estaven allà de mala gana (quasi es donaven l’esquena entre ells ); De fet no semblaven estar massa a gust. La representat del PP estava a la tribuna però com es habitual es nega a cantar l’himne nacional a que es refereix l’acte institucional. La representant d’Esquerra estava fora de l’acte institucional de la Diada, perquè no volia estar a la tribuna aquest any (l’any que ve potser si i demanarà respecte per les institucions). La senyera catalana es la cuatribarrada però molts portaven l’estelada. A l’ofrena floral uns quants van donar l’esquena en el moment de l’ofrena floral del dos partits (PSC i Convergència). Uns que portaven una pancarta d’Esquerra es va afegir a aquest joc i també van donar l’esquena als del PP (els altres no.Els del PP ho van trobar a faltar). La meva mare em va comentar que això de girar-se d’esquena ja ho feien els que anaven de romans a les processons del seu poble, quan passava el Sant Crist, perquè havien estat els romans els que havien matat al Senyor. Les autoritats estaven massa lluny de la gent, en un racó de la plaça, com si també volguessin donar l’esquena al poble (o potser jo ho feien també simbòlicament). Va venir una violinista que també la van posar en un racó sota una carpa blanca perquè no es sentís massa. En aquella mateixa plaça la nit anterior dos actes havien acabat allà i encara aquell matí es discutia si era afegir esforços o contraprogramació. Al mosso d’esquadra quasi se li cau la senyera. La polícia es mirava de reüll als que es giraven d’esquena; ja els coneixien; els havien denunciat el dia anterior per fer un mural al riu. Uns van cridar visca Terra Lliure. D’altres cantaven fluixet Els Segadors. Feia calor però l’acte va ser fred. Érem els mateixos de sempre (potser la resta de la població també havia donat l’esquena a l’acte). Excepte el bon discurs de la Núria Cervera, pel fons i el sentiment (potser quan ja és te una trajectòria clara de sempre no fa falta fer tants escarafalls), de la resta de l’acte haig de reconèixer que encara no tinc una opinió clara, però que les interpretacions amb les que treballo tenen totes un cert caire pessimista respecte a aquest poble (el petit i el gran).

Sabeu que? Potser ahir m’hauria passat més divertit si a l’acte haguès parlat l’Hugo Chavez.

11 DE SETEMBRE DE 2008. NEIX UHF2000

Senyores i Senyors, Bona tarda. Amics: Avui, 11 de setembre de 2008, us saludem per primera vegada des de UHF2000, el bloc del Toni .Molts de vosaltres ja sabeu que avui oferirem un programa especial. Una mena de pròleg . La d’avui es una emissió que neix amb la humilitat del que comença, arribem fins a vosaltres amb la il·lusió que podreu notar l’esforç que comporta aquest primer contacte, amb tots els errors i encerts.

En aquest bloc, posaré el que en aquell moment em roti (de fet com tots els blocs), pensaments, cançons, vídeos, comentaris, etc...

Per començar us explicaré el perquè del nom UHF2000. El nom del bloc ja m’ha portat els primers maldecaps. Com a la revista el Jueves “había otras portadas”, però al final he posat uhf2000. Els motius: pur marketing, curt, senzill de recordar, igual en molts idiomes, etc.

UHF era un canal de televisió, que després esdevindria “la 2”, però que als seus començaments només es podia veure en alguns llocs, era un calaix de sastre, més experimental, només emetia unes hores al dia, i es veia amb més problemes tècnics, com boires i interrupcions, que obligava a seguir el protocol corresponent, que consistia en aixecar-se i posar-se davant la tele , donar uns cops amb la mà de forma acompasada a la part alta de l’aparell, apagar i encendre un parell de vegades, de forma ràpida i realitzada tota la operació tornar a seure mentre es deia “es de ellos”. Els programes també eren variats: el que no es podia emetre a la primera, el que no era important, programes més experimentals, esports secundaris. Potser una mica la filosofia d’aquest bloc.

Quant al número 2000, hi ha una raó primera i es que el nom UHF ja ho te agafat un que des de el 2005 no fa cap escrit, però que m’obligava a afegir alguna cosa més si volia aquest nom. He triat el número 2000, perquè sempre m’ha fet gràcia aquest número, especialment per tots aquells bars, empreses, projectes, etc., que uns anys abans del 2000 es van batejar amb aquest número com a símbol de modernitat i de futur. El 2000 va arribar i va passar i cadascú va seguir al seu lloc i alguns de aquells negocis que ja eren vells i carrinclons abans d’arribar el 2000 van quedar encara més fora de joc. el 2000 ja ha passat i UHF2000 ja es només un petit joc amb aquest número sense més pretensions.

Potser us hauria d’explicar més el contingut, però ni jo mateix el se. Ja veurem. També a poc espero anar aprenent cosetes noves i penjar, fotos, vídeos i tota aquesta quincalla virtual, que tenen els blogs. Doneu-me una mica de temps. També espero els vostres comentaris, que així riurem tots.

Us deixo ara amb un vídeo que he fet per la ocasió amb alguns personatges que celebren el començament del nou bloc. Com que estic de proves no ha sortit del tot bé i a on els personatges diuen televisió de Catalunya heu de posar o dir UHF2000, potser hi ha alguna errada més com la data, però coses poc importants.

http://www.tv3.cat/videos/398909

Ara em vaig a obrir una ampolla de cava i menjar uns canapès per celebrar la inauguració.